• Interpretar i crear

Aquesta és la part més creativa i on es poden utilitzar totes les eines virtuals de música.

• Audacity             gravació de mostres de veu de bancs de sons i/o de videos de youtube i potser fer combinacions en dos-3-4 pistes per a fer dictats de timbres .(fer 2 mostres)

• § Gravació d´ambients sonors diversos i posible barreja amb alguna pista de fons. La idea sempre és la pràctica de la percepció .(banc de sons MEC o youtube-ambients sonors o contaminació acústica i gravar amb audacity ) Fer 1 mostra
• § Gravació de diferents mostres de cants d´ocells , tal com es troben en cd recopilatoris, que n´hi ha al mercat .(mirar banc de sons , p.e. MEC o extreure desde CD amv CDEX) .Fer 2 mostres
• § Gravació de cançó i assaig d´eliminació de una pista o veu principal usant diferents eines de programari gratuït o d´assaig , per veure les possibilitats reals i efectes i gradacions.(5 midis posats al blog o lliures)
• § Gravació d´intensitats diferents , per tal que l´oida percebi aquest canvis .(veure blog-youtube-intensitat).Fer 4 gravacions diferents o 1 amb mínim de 4 intensitats diferents .
• § Gravació de dictats ritmics i melòdics per a ús a l´aula .(melodies tradicionals recopilació xtec -música) .Gravar 3 melòdiques i 2 rítmiques ..

•  
• Music Time
• La part més escolàstica . Aquí seria adient la escriptura de sèries de sons que després es gravarien en audacity per a dictats i esquemes rítmics també .( obrir Musictime i fer un pentagrama  individual , escriure 25 notes  en valors de blanca  i escollir un instrument, després interpretar i gravar ) .
• És pot crear un acompanyament ostinato i un altra veu amb acords desplegats en doM que servirien d´acompanyament per exemple a una veu principal que seria el cant d´un ocell . Es pot fer un bucle de 8x3 =24 compassos d´esquema que es repetirien fin que calgués .(Musictime a 3 pentagrames per sistema , posant el nom al primer de veu , al segón d´acords desplegats i al tercer d´ostinato , crear l´ostinato de 2 0 3 compassos en percussió i fer la frase d´acompanyament amb el primer i darrer compàs amb l´acord de tònica i lliures els altres , gravar en audacity i després cercar mostra cant d´ocell  i incorporarla a veu principal i acoplar-ho tot, retallant o estirant la veu si cal ) .
• També a sota d´ una música  de l´Alicia Keys per exemple, que editem en musictime i podem posar un acompanyament ritmic inventat i eliminar veus de les que surten en la edició del midi .(midi al blog)
• Mirem de trobar un midi de so de la SUSAN BOYLE  que ara està de moda i l´editem i el baixem de to segur , si no és amb el musictime, doncs agafem el vasko karaoke i el baixem i si cal l´enregistrem amb audacity i si no el podem pasar a midi , busquem un conversor wma o mp3 a midi , que n´hi ha però funcionen molt malament al menys la versió gratuïta i editem el midi  i fem una trasposició si es pot .
• Amb un midi divertit, l´editem i amb musictime li posem lletra que convingui al tema, es a dir la oida, la percepció , la veu o les sensacions humanes o no .
•  
• Logic Fun
•  
• És un sequenciador, doncs  mirem de variar qualitats d´una veu humana i no humana .
•  
• Punto y Tono  
• Dibuix i so si no recordo malament  .Relació plàstica i música . He llegit que fan una mena de musicogrames d´alguns temes. Seria probar-ho amb una veu de dona i una d´home i un cant d´ocell . Treure alguna conclusió dels "musicogrames" . I si es pot a partir d´una imatge seria qüestió de capturar pantalla d´algun video de kandinsky dels que hi ha en el blog i posar-li música .

VASCO KARAOKE

Mirar de localitzar en  red karaoke o altre lloc la versió d´algun tema cantat i després només amb base  baixant alguns tons i passar-ho a audacity per la versió final .Provem amb el tema de "misión imposible" que es troba a www.ex-designz.net .... i baixa´l 2 tons , el tempo el pujes a 117 i baixes en altra versió a 50 i el volum de gravació en la primera versió a 127 i en l´altra a 80 .Grava-ho amb l´audacity .

• Acid
•  
• Té moltes possibilitats  i es pot treballar amb ell .La quantitat de loops i efectes que es poden ensamblar en relació a veus , sensacions, altures i efectes és gran .També es pot barrejar música real amb virtual , és a dir gravació lineal de cançó i interrupció a moments per efectes o loops . Cercar a sounsnaps o soundclic o bancs de sons , mostres per ensamblarles que siguin de so, soroll, veus , ambients sonors. Fer 5 mostres .
•  
• Aplicacions en línia

Proves amb programes d´eliminació de pistes o compressió de pistes o efectes eco , per a versions karaoke .Qualificacions auditives de sensacions de so o qualitats diferents de les versions. (Mi estrella blanca - Fondo flamenco) (Cambiar el mundo - Lara) .Provar amb Cdex d´extreure una pista d´audio i guardar-la al usb  y després baixar el "Vocalremover" i amb un mp3 intentar reduir la pista de veu (no totes les gravacions donen resultat ni el mateix resultat) .

 

 

 

 

 

Adreces

             No sé perquè no copia i pega de un doc.Ho he d´escriure a ma.

www.ex-designz.net.....

www.cantafacil.com.....

 

                                                                       EXERCICIS

 

 

                                                           DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL - 

 

 

 

            Definició , camp ètic i legal .

                       

 

 

 

• 1

En aquest apartat veurem les diferents possibilitats que hi ha de definir un  concepte , segons la sensibilitat de cada un o els objectius a assolir i altres interessos. Es presenten en document apart diferents definicions de so , per escrit i es tracta de classificarles a més d´investigarles una mica i veure quin tipus de llenguatge han usat , si és molt tècnic o no i quina finalitat creus que tindria l´autor , si és didàctica, per quin nivell , si és tècnica, si és filosòfica, metodològica , abstracta, incoherent, bromista , parcial , original , rebuscada , etc i finalment opteu per una o dues que siguin les que més us agraden , dient per quina raó les escolliu.

 

Mireu també aquestes adreces amb definicions:

http://www.parro.com.ar/definicion-de-sonido

http://www.sinfomed.org.ar/Mains/publicaciones/ta/sonido.pdf

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesmateoaleman/music..

http://www.wordreference.com/definicion/sonido

http://www.scribd.com/doc/245573/Definicion-de-sonido

http://www.slideshare.net/Ignasi.Pilar/mapa-sonor

 

 

                            

2                      Exploreu la web     http://www.webpersonal.net/avl3119/mus/00.htm       

 

                  i feu un resum dels punts que tracta en 10 línies . També ho podeu fer en forma de bàndol , es a dir com si fos un pregó dels que es feien als pobles abans dient els punts essèncials dels que s´ha d´informar.

 

 

3                     Feu una cosa similar a la que proposo en el punt 1 però amb conceptes diferents a escollir entre ACÚSTICA - SOROLL - SONÒMETRE - DECIBEL - ARMÒNICS-TECNOLOGIA SO- MUSICOTERAPIA.(escollir un).

 

                       Presenteu en una taula amb tantes columnes i files com considereu.

 

 

 

 

 

 

 

 

4                     Investiguem la legislació sonora  . Es tracta de cercar documents en diaris , internet , i que siguin d´aplicació al poble o ciutat on visquis i a més altra més nacional o internacional .

                       Pots fer un "auca"  en vers que tracti de com s´ha de respectar i perquè aquesta legislació sonora ? No és tan estrany , fins i tot gent de física ho ha fet.

                       Finalment és qüestió que opineu - fa pocs mesos hi ha hagut una condemna judicial condemnatòria contra un local de Barcelona , que obria fins de matinada i ha de pagar despeses de metges i danys morals i contra la salut a alguns veïns . Creus que això és just o injust o depen de les circonst`ancies . Pot fer mal el so i el soroll , mal físic o psíquic , vull dir .OPINEU en oral de manera raonada per grus de 3 persones cercant informació que ratifiqui els pensaments .

 

 

 

• 5 http://www.youtube.com/watch?v=iGZXhUeLh90&eurl=http%3A%2F%2Fjosepardina%2Ewordpress%2Ecom%2F2007%2F06%2F17%2Fel%2Drap%2Dde%2Dla%2Dfisica%2F&feature=player_embedded

 

 

 

Aquesta mostra relaciona el so o la música amb altres disciplines escolars o culturals . OPINEU entre dos grups que formeu a la classe , uns a favor i els altres en contra de  que es facin coses com aquesta , es a dir que es versioni en ritme o amb instruments o amb estils diferents un text que és propi de la ciència . I pel que fa al tema , no el text sino el contingut d´una cançó , es poden tractar les matemàtiques com fa en TOTE KING al seu rap - Matematicas o la física y la química en relació a aspectes sensuals ? .Obriu un debat a classe després d´investigar quins altres temes , art, dibuix, gimnàstica , ciències, llatí , francès, anglès, llengues , religió , ètica, astronomia ...

 

 

6                     Califica aquesta web   http://www.audiored.es/web/  en quant al disseny i el contingut que tracta . Dóna importància social al so i el seu estudi o no , el fet que es crein espais virtuals d´estudi d´un tema, es representatiu del valor que se li dóna socialment? .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 http://www.slideshare.net/Ignasi.Pilar/mapa-sonor

 

1. Mapa Sonor - Presentation Transcript

• 2.
• 3. Mapa sonor de l'IES. Broch i Llop IES. Professor Broch i Llop Vila-real Enrique Vilanova Añó
• 4. Treball de camp realitzat per alumnes de 4t d'ESO sota la direcció d'Enrique Vilanova Añó
• 5. SO I SOROLL
• 6.
• o Vivim immersos en un món de sons. Ells omplin la nostra vida. Les paraules, la música, els sons de la natura ens omplin de sentiments.
• o Els sons també ens posen a l'aguait, ens avisen del perill, ens acceleren la sang o ens tallen l'alè.
• 7.
• o Una altra cosa són els sorolls. Estem i vivim saturats de sorolls, molts d'ells perfectament evitables i controlables. El soroll i les vivències que provoquen depenent de cadascú, de l'edat, nivell cultural, costums socials, països i cultures .
• 8.
• o Els espanyols tenim fama de sorollosos. Però no tan sols la fama. Segons un informe de l'OCDE sobre contaminació acústica, Espanya és el segon país més sorollós del món, avantatjat tant sols pel Japó.
• o No obstant això, aquestes conclusions són rebutjades per qualificats experts del nostre país.
• 9.
• o La veritat és que els sons omplin la nostra vida; el silenci és necessari i saludable; i l'excessiu soroll suposa un risc per a la salut. L' Organització Mundial de la Salut (OMS) , al 1972 , s'atreví a catalogar el soroll com una forma més de contaminació: l'acústica. Set anys més tard, a la Conferència d'Estocolm sobre Medi Ambient, ja es va incloure definitivament el soroll com a element contaminant i la llavors anomenada CE va demanar als seus països membres un especial esforç ja que aquesta contaminació afecta a tots els ciutadans.
• 10. ELS SONS
• 11.
• o Els sons es caracteritzen per la seua freqüència i per la seua intensitat, mesurada, en dB(A).
• o L'oïda no percep totes les vibracions de l'ambient sinó tan sols aquelles que tenen determinades freqüències. Açò varia en cada espècie animal. Per sota determinats llindars de freqüències, no escoltem res. I dins de les freqüències auditives, si sobrepassem certa intensitat, sols notarem una sensació dolorosa insuportable.
• 12.
• 13.
• o L' Organització Mundial de la Salut , recomana que els sorolls que apleguen a les nostres oïdes no sobrepassen la banda de 45 a 55 dB(A). I no obstant això, la majoria de ciutadans vivim en unes condicions ambientals en què no es respecten aquestes recomanacions.
• o Per ficar alguns exemples, un despertador genera 70 dB(A). Estar en un bar amb música, 100 dB(A). El trànsit del carrer escoltat des de casa 70-80 dB(A). La televisió 75 dB(A).
• 14.
• o Encara que es recomana almenys unes 6 hores de silenci diari, en qualsevol ciutat com la nostra açò no és possible ni de nit, ni tan sols en el camp o en la zona de masets.
• o Vila-real, per molts motius, no és una ciutat silenciosa, ni de dia ni de nit.
• 15. CONSEQÜÈNCIES DEL SOROLL
• 16. 1.- EFECTES SOBRE L'OÏDA
• o L'oïda rep l'impacte del soroll i per tant es ressent fàcilment. Si el soroll és brusc i intens, però breu, es pot produir una sordesa que pot ser temporal o perllongada. Però si el soroll intens actua de forma perllongada, es produeix una fatiga auditiva i una sordesa crònica i permanent, irreversible.
• 17. 2.- EFECTES SOBRE EL SOMNI.
• o L'OCDE dóna per fet que el soroll pertorba el somni i el descans amb nivells entre 30 i 35 dB(A), i nivells punta de 40 dB(A).
• o Durant el somni tenim la impressió que no percebem els sorolls. No obstant això, el soroll nocturn que passa un cert llindar és apreciat pels nostres sentits, encara que no ens n'adonem. Així apareix l'insomni, els despertars freqüents i matiners, i el somni de mala qualitat, amb efectes tant físics com psicològics.
• 18. 3.- ALTRES EFECTES DEL SOROLL .
• o Disminució del to muscular de l'estómac i també de la secreció de saliva i sucs gàstrics que dificulten la digestió.
• o Augment de l'adrenalina, que comporta una hiperexcitació que origina comportaments estranys en els individus.
• o Augment de l'estrés.
• o Augment del ritme cardíac i la tensió arterial.
• 19.
• o Mal de cap i tensió muscular.
• o Irritabilitat, malhumor, cansament, fatiga, disminució del rendiment, de l'atenció i concentració, que pot augmentar el risc d'accidents.
• o Els nadons de fins a dos anys que han viscut tot aquest temps sotmesos a allò que els experts anomenen "noise confussions" (confussió de sorolls), envoltats de la televisió, la ràdio, la rentadora o l'aspiradora, tarden més temps en parlar correctament que aquells que viuen en ambients més silenciosos.
• 20. PERÒ, ON ESTÀ EL PROBLEMA?.
• 21. 1.- LLAR, DOLÇA LLAR.
• o La llar pot i ha de ser un lloc de pau. Les veus, els aparells i electrodomèstics, la música o la tele, les portes, els jocs... Amb sentit comú i educació, és possible respectar la intimitat de cadascú i el dret al silenci.
• 22. 2.- ELS BONS VEÏNS.
• o En els moderns edificis no existeix la intimitat de les cases, i la forma de construir no té en compte moltes vegades les més elementals normes d'aïllament. Les reparacions domèstiques, els animals, l'ascensor, les portes del garatge, la música, els crits...
• o La nostra llibertat acaba on comencen els drets dels altres. I una bona forma de fer-nos la vida agradable és evitar molèsties als altres.
• 23. 3.- EL CARRER VIBRA.
• o El carrer és un focus permanent de sorolls, molts més del que seria aconsellable i suportable.
• o El trànsit de dia i de nit, camions, ciclomotors, acceleracions, sirenes, fregament de rodes en l'asfalt, tubs d'escapament, botzines,...
• o Obres i reparacions, edificis en construcció,...
• o Carreteres, autopistes, corredors, desviaments,...
• o Bars, discoteques i pubs, festes diverses,...
• o Empreses, indústries,...
• 24.
• o Amb alguns d'ells hem de conviure. Però el progrés no està renyit amb la qualitat de vida.
• o Les autoritats i els tècnics saben que hi ha dissenys, normes, mesures per paliar els efectes dels sorolls.
• o El progrés es mesura no tan sols per a l'avanç de la ciència i la tècnica, sinó també perquè aquestes estiguen al servei de la comunitat i del bé comú.
• 25. 4.- NIT SENSE FÍ.
• o Els llocs de diversió nocturns solen ser massa sorollosos. Les terrasses d'estiu, festes (patronals, de carrer, de masets,...) revetlles, etc., solen tenir la música a tot volum.
• o La festa és una dimensió essencial en la vida de les persones, però s'ha d'harmonitzar amb el dret al silenci.
• 26. 5.- TREBALL SOROLLÓS .
• o Molts treballs són excessivament sorollosos, tant per qui treballa com pel qui viu a prop. En el nostre entorn hi ha moltes indústries molt prop de llocs habitats, que fan un soroll excessiu tant de dia com de nit.
• o A Espanya hi ha uns 500.000 treballadors amb un nivell de soroll al seu lloc de treball que supera els 85 dB(A). "L'ideal sería un control del lloc de treball, i un altre control mèdic del treballador exposat, i pendre mesures en tots dos casos"
• 27.
• o El secret està en la inversió per adoptar les mesures necessàries, però "qualsevol mesura és cara".
• o Per tant, la sortida més senzilla és la protecció individual del treballador, que no sempre és precisament l'òptima. No obstant, en algunes professions ni tan sols cap aquesta protecció individual.
• 28. TREBALL DE CAMP
• 29.
• o Des del 26 de novembre fins al 6 de gener ens disposarem a dur a terme el següent treball de camp, el mapa sonor de l'I.E.S. Broch i Llop.
• 30. Material
• o Comptador manual
• o Cronòmetre
• o Podòmetre
• o Cinta mètrica
• o Sonòmetre [1]
• o [1] En el cas de no disposar de sonòmetre, per obtindre una escala arbitrària, es pot utilitzar un magnetòfon amb un vúmetre d'agulla , que ens indique la potència del so que arribe al micròfon.
• 31. Activitat
• o Calia reflexionar si el nostre centre és sorollós o no ho és, atés que l'aire pot ser contaminat pel so.
• o Es varen prendre tres mesures, en distintes franges horàries (primeres hores del matí, després de l'hora del pati, i a últimes hores de la jornada escolar).
• 32. Com es representa gràficament un mapa sonor?.
• o La representació gràfica es fa fonamentalment mitjançant un codi de colors, com els que s'especifiquen al quadre següent:
• 33. Interval de soroll dB (A) Colors Trames < 35 Verd clar 35 a 40 Verd 40 a 45 Verd fosc 45 a 50 Groc 50 a 55 Ocre 55 a 60 Taronja 60 a 65 Rosa 65 a 70 Carmí 70 a 75 Lila 75 a 80 Blau > 80 Blau fosc
• 34.
• o La representació de com queden les nostres aules, i espais comuns i de treball, podem observar-la a continuació:
• 35.
• 36.
• o També ens interessarem per les vies urbanes que ens envolten, per saber com afecten també al nostre centre.
• o L'avinguda Europa, l'avinguda Portugal i el carrer Bàrbara Royo.
• 37. Avinguda Europa
• o Descripció de la via:
• o Via de dos carrils en cada sentit. Presenta una zona d'aparcament en un dels sentits.
• 38. Conclusions:
• o Es tracta d'una via ràpida i de trànsit intens, on l'aforament de vehicles sobrepassa en tot moment els 50 vehicles cada 15 minuts.
• o El trànsit és més intens entre ultimes hores del matí, ja que es dòna l'eixida i entrada a la zona industrial sud de Vila-real.
• 39.
• o Els dB(A) trobem que es disparen en passar camions o ciclomotors, d'ací els índex més elevats que observem. Hem de destacar que les mesures més baixes es donen amb una menor intensitat de trànsit, així com quan aquesta és més elevada (en aquest cas a causa que la velocitat és moderada i s'hi forma cua).
• 40. Avinguda Portugal
• o Descripció de la via:
• o Via de dos carrils en cada sentit, separats per una andana central. Presenta zones d'estacionament en tots dos sentits.
• 41. Conclusions:
• o Es tracta d'una via de trànsit mitjà.
• o Destaquem en aquesta via el seu índex de so més baix que en l'anterior, per trobar-se encara sense obrir clarament al trànsit
• o En aquest tram trobem, a prop, un collegi.
• 42. Carrer Bàrbara Royo
• o Descripció de la via:
• o Via amb dos carrils en cada sentit.
• o Les dues vies presenten dues zones d'estacionament localitzades als dos costats de les voreres.
• 43. Conclusions:
• o Es tracta d'una via de trànsit mitjà.
• o Actualment aquesta via roman sense estar oberta al trànsit.
• 44. Solucions per a reduir el soroll ambient
• 45.
• o 1.- Que els conductors es consciencien que a major velocitat, major soroll; per tant, han de moderar ells mateixos la velocitat; respectar els límits establerts.
• o 2.- Prendre millors mesures de control respecte a les motos amb "escapament lliure".
• 46.
• o 3.- Ampliar el nombre de passos de zebra elevats (policies tombats), per reduir d'aquesta manera la velocitat dels vehicles que circulen per la via.
• o 4.- Limitar mitjançant les senyalitzacions verticals la velocitat. Que es faça complir aquest límit de velocitat.
• 47. Bibliografia
• 48.
• o ALONSO PASCUAL, Juan J. et alters: 12. La Contaminación , Guía de la Naturaleza de la Comunidad Valenciana II, Levante - El Mercantil Valenciano, Alzira, 1989, pp 544-546.
• o COLECTIVO AFECTADOS CONTAMINACIÓN ACÚSTICA. PROYECTO SONIDO SANO: "Contaminació Acùstica" , POBLE julio-agosto 1997, n 21, pp10.
• o GIORDAN, Andrè i SOUCHON, Christian: La educación ambiental: guía práctica , Serie fundamentos, DIADA editora, Sevilla, 1995
• 49.
• o LECHUGA, Diego: "Ruidos y olores" , NATURA Agosto 1987, nº 53, pp 32-37
• o MONFORT GÓMEZ, Hector: "Ruido: el enemigo invisible" , POBLE setembre 1996, n 11, pp 36-37.
• o RICO, Javier: " España: ruidosa por naturaleza" , NATURA Junio 1996, nº 159, pp 54-55
• o SACRISTÁN, Eulalia: "Contaminar de oido" , NATURA Agosto 1990, nº 89, pp 22-26.
• 50.